JazzSí, petits grans músics!

16 de març, 2010

molt bé, molt sorprès. Avui he anat al JazzSí Club Taller de Músics i m'ha passat el temps volant!

No acostumo a anar a locals amb música en directe, però cada vegada que hi vaig, m'arrepenteixo de no fer-ho més sovint. Trobo artistes que em són anònims però que valen com el que més.

Avui he descobert una veu 
increïble, un teclat incombustible, un bateria rialler, una guitarra viva, una noia que era pura energia... i tot en un ambient autèntic amb clàssics del rock i del blues.

Bé, només volia escriure perquè les sensacions viscudes en aquest petit local han estat genials. Repetirem.

Deixo l'últim què ha sonat i encara sona dins meu.




Salut!

8 març 2010 - Catalunya nevada

10 de març, 2010

Si escric això és per recordar-ho quan repassi el bloc en el futur.

Una nevada impressionant va caure a Barcelona el dilluns. La ciutat paralitzada, servei de busos aturats, cotxes amb cadenes pels carrers, arbres caient...



Al migdia plego de treballar i pujo a casa muns pares amb la bici de carretera. Tota una experiència. Sort que la neu no havia quallat, perquè sinó no hi hauria hagut manera. La visibilitat era casi nul·la amb tanta neu i tant bé. Motivant.



Emocionats, mon germà i jo decidim sortir pel barri a fer fotos, i ens decidim a fer un ninot de neu al costat de la Diagonal perquè tant peatons com conductors (que passaran moltes hores al cotxe) puguin distreure's. Va ser tot un èxit! la gent es parava per pendre fotografies.

De 8 maig 2010 Barcelona nevant


Amb aquestes que arriba la Júlia i la mare i fem una mica el "tonto" amb la neu. Per poc mig arbre em cau a sobre (sort dels reflexos!). Ma mare espantadíssima!



Tot i que va ser un drama per molta gent, per uns altres va ser un dia ben agradable i divertit!

Bona nit!

Inglorious bastards - Italian scene

08 de març, 2010

Aquesta pel·lícua m'ha agradat, molt recomenable. Un pèl bèsties algunes escenes (made by Tarantino) però bé. Moments de tensió i riure per recordar.


Aquí deixo una escena amb la que m'he partit la caixa.



(si no la heu vist potser no us fa gens de gràcia...)

Arrivederci!

Marató BCN 2010 - Estratègia fatal, sufriment amb recompensa

07 de març, 2010

La marató ja ha passat. I el meu objectiu de baixar de les 3 hores no s'ha complert. He pecat d'optmista, molt optimista. He acabat amb 3:23 i havent de parar per les rampes a les cames.

Si la comparo amb la primera marató que vaig fer al septembre (3:16), res a veure.

Comento els meus estats psicològics durant la cursa perquè tenen tela...

M'aixeco del llit motivadíssim, amb unes ganes brutals de córrer sense parar. Començo al final del calaix de menys de 3 hores (amb els pro's). Els primers 10km genials, bones sensacions, ànims de la família i coneguts pels carrers de Barcelona. Els 15 següents m'enganxo darrere les llebres de 3 hores amb un grup de gent (anavem tant compactats que semblavem un sol ésser). I aquí també m'he notat molt bé, ritme molt alt, les cames comencen a pesar, però sembla que ho controlem.


Arribem al km 25 i les cames dures com dos roques no tiren. Mai m'havia passat, quina sensació més impotent! de pulmos i de cap anava bé, però les cames m'abandonaven. Desesperat veia com els altres corredors m'avancen i com el grup de 3 hores s'escapava. No podia pujar el ritme, anava baixant la velocitat considerablement.

Aquí comença el declive mental "hauria d'haver entrenat més... haig de controlar la motivació...", però afortunadament dura poc. I dura poc gràcies als espectadors anònims que t'animen dient el teu nom com si et coneguessin de tota la vida "vinga Octavi campió! ja que da poc..." deia un, "vinga Octavi tu pots!..." deia un altre. I podia pendre molt powerade, fruita o aigua, però no hi ha res tant motivador i energètic com que t'animin amb tant entusiasme.

Tot i que el ritme que portava en alguns moments era per acabar en 4 hores, no penso en la retirada. Decideixo pendre'm la cursa amb filosofia. Arriba un moment que m'agafa un d'aquells atacs de gana (em passa sovint amb el Víctor quan fem llargues rutes), i decideixo parar-me al següent avituallament i omplir-me amb totes les fruites i fruits secs que hi ha. És un bon moment per recuperar energies, però se que l'arrancada costarà... Dit i fet, al següent avituallament segueixo la mateixa estratègia, aquesta vegada em miro la fruita amb tanta persimònia que semblava que anés al mercat... Però aquest cas, un dels voluntaris (crec que són voluntaris però no estic segur) de l'avituallament em diu: "Octavi no paris! has de córrer! espavila!". Flipant li dic que té tota la raó i començo a córrer de nou...


A partir d'aquí la cursa ha sigut molt emocionant, cada cop més gent, comparteixo uns metres amb el pare del Víctor que m'ajuda a agafar ritme, passem per llocs emblemàtics del centre ciutat. És el moment de donar tot el que queda!

Ja en els últims 5 km quan el carrer s'inclinava una miqueta, les rampes arribaven, la més complicada ha estat prop d'on estaven el Xavi i l'Uri. Se'm puja l'isquiotibial i haig de parar en sec i estirar (mai en la vida m'havia passat!).

Finalment i amb la plaça espanya a rebossar de gent, arribo a meta amb un somriure d'alegria, content per haver-ho donat tot. Sé que l'estratègia ha estat fatal, però acabar-la com l'he acabat em satisfà.

Bé readers! demà no se pas com aniré a la feina.

Una abraçada!

PD: les meves enorabones a l'organització. Ha estat excel·lent!

Marató de Barcelona 2010

28 de febrer, 2010

Ja la tenim aquí. Només resta una setmana. Més de 12.000 persones sortiran a Barcelona per recórrer 42 kilòmetres i 195 metres. Diumenge 7 de març a les 8.30h del matí comença l'aventura...

Per alguns serà un repte personal, per altres una competició. N'hi haurà que volen batre el rival, d'altres només demostrar-se a si mateixos del què són capaços. Hi haurà atletes professionals, treballadors de tots els oficis, aturats, estudiants... però tots amb un objectiu comú: finalitzar la marató.

Tots seran guanyadors, tots hauran entrenat per aquest moment, un moment que per alguns potser no té sentit algun. Per mi no és una cursa, sinó un repte amb mi mateix, amb la meva resistència física i mental, intentaré descubrir què i com penso quan el meu cos dóna el màxim de si. Penso entregar-ho tot, necessito exprimir-me al màxim. És la meva meditació, el meu examen espiritual. Córrer m'allibera, em relaxa, i diumenge és el moment de compartir-ho amb d'altres a la ciutat on visc i que m'estimo tant.

Si a la primera marató que vaig fer al setembre passat vaig fer un temps de 3 hores i 16 minuts, en aquest pretenc baixar de les 3 hores. Sincerament crec no estar en millor estat de forma que l'altra vegada, i els entrenaments que he fet no han estat del tot regulars. Espero que la motivació em dongui la força necessària per apropar-me al temps marcat.

Cansat després d'un llarg cap de setmana, dedico la següent cançó a la meravellosa ciutat de Barcelona, capital d'un país no reconegut on he nascut i visc.


Bona nit bloggers!

Delphic - divendres a Razzmatazz

23 de febrer, 2010

Pos eso, últimament només escric sobre música, serà que s'ho mereix. L'últim grup al que m'he enganxat és Dephic. Toquen música electrònica i la veritat mai havia escoltat aquest gènere amb tant entusiasme.

Presentaran el seu primer àlbum a Razzmatazz aquest divendres, sobre la 01:00h. Si algo s'anima contact me! Jo hi aniré però sense acabar molt tard, que la marató de Barcelona s'acosta i no es poden deixar perdre els hidrats de carboni acumulats!



Apa! visca el barça!

Outsider - Elèctric Bar

21 de febrer, 2010

Finalment veure en Paul Fuster no va ser possible. S'havien venut totes les entrades. Amb l'Albert i la Maria decidim provar a l'Elèctric bar, on també acostuma a haver música en directe.

Allà ens trobem amb Outsider, un grup d'escocessos residents a Barcelona que no tocaven gens malament. Potser érem 60 persones en 30 metres quadrats. Afortunadament ens vam poder sentar.

La violinista va arribar tard, a mig concert, i es va agraïr aquell nou instrument. Algú del públic només feia que  cridar "El violín no se oye!"...

A mi em va faltar un "solo" de violí.

Aquí us deixo una de les cançons que van tocar:


La tornada va ser complicada, plovent a bots i barrals, l'Albert i un servidor creuem mitja Barcelona caminant.

Feliç diumenge.

Paul Fuster - Heliogàbal

18 de febrer, 2010

Demà és hora d'Heliogàbal, i toca Paul Fuster. Invitat/recomenat pel bon amic i compay de pis Albert (also known as joulupukki) anirem a veure què tal sóna en directe. Aquí deixo una mostra:



Salutacions i bona nit!

PD: crec que això també arribarà al Buzz. atents pija, freaky, steve and ola!

Sant Pere Màrtir i Tibidabo

02 de febrer, 2010

Feia temps que no tornava a la carretere de les aigües. Una vegada més ha sigut amb el Víctor, acompanyats pel seu pare hem fet un bon diumenge.


Comencem a la Carreterea de les aigües a l'altura de la Font del Lleó, pugem Sant Pere Màrtir i tornem a la crta enllaçant amb el pont que travessa la carretera de Vallvidrera. Pròxima parada: cim del Tibidabo. La tornada per Vallvidrera i directes a l'inici. 1:40 non stop.

Lo millor la visita a l'esglèsia i la basílica superior del Tibidabo, al cim més alt de Barcelona.

Una alegria immensa haver tornat a Collserola i amb molt bones sensacions per la mitja marató del dia 14.

Deixo bona música i la ruta feta.



(12 de febrer a Razzmatazz)




Bona nit!

Escena similar/plagiada? L'ours vs The Lion King...

24 de gener, 2010

Fa uns dies vaig veure "L'ours" gran pel·licula de que de petit vaig veure a mitges perquè havia d'anar a dormir. L'he tingut sempre a la ment, i finalment l'he pogut veure sencera.

M'encanta, barrejar natura i cinema, expressions corporals i tot tipus d'emocions. La recomano.

Una escena que em va cridar molt l'atenció és la que us poso a continuació, i que a "The Lion King" també apareix. Suposo que és un recurs molt utilitzat al cinema, però vist que "L'ours" és del 1988 i "The Lion King" del 1994, el dubte a plagi està servit!

(l'escena és al final del vídeo).


(minut 3)


En tot cas, pel·lícules obligatòries!

Salutacions,

Reservoir dogs: Colors

22 de gener, 2010

Molt bona la primera peli del Tarantino! molta sang, molts tacos, però tensió i diàlegs molt interessants. Penjo una escena que em va agradar especialment, l'escena dels colors, i cito alguns punts curiosos de la Wikipedia:

  • La palabra "fuck"(joder) fue mencionada 252 veces a lo largo de la película.
  • El filme estuvo prohibido en Corea del Sur.
  • Steve Buscemi se quejó realmente ante Quentin Tarantino de ser el señor Rosa, tal y como sucede en la película
  • Al parecer el título de la película no tiene ningún sentido, pues la palabra "reservoir" (del francés, que significa depósito), no tiene signficado en inglés, sin embargo, Quentin le puso ese título porque en aquella época pensaba, que era así como decían los franceses "au revoir"(adiós), lo que vendría a ser "au revoir dogs" (adiós "cacho" perros)
No puc "embedir" l'escena, així que us deixo el link, no té desperdici:

http://www.youtube.com/watch?v=JlQhDN1Onho

Salut!

Presentació PFC (II)

19 de gener, 2010

Ja està, ja s'ha acabat, sóc el mateix però amb una titulació superada.

Amb problemes tècnics d'última hora no he pogut fer la presentació com volia. Tot això, sembla que he superat la prova.

Us deixo la presentació (els vídeos no se perquè es queden parats al final, a la presentació feta a la facultat, no els he pogut ensenyar) per si us interesa:




Finalment he tret un 9/10.

Salutacions,

The XX

Estic enganxat a la seva música, és una droga, so que es transforma en energia... no cal dir res, només escoltar-ho en pau:



bona nit.

5 regles bàsiques per fer una bona presentació

18 de gener, 2010

Dintre de 12 horetes presento el PFC (projecte final de carrera). Ja tocava... i ja veurem com va. He intentat fer una presentació "viva", res de molta lletra i una mica d'animació i algun video dels estimats voluntaris que van fer els tests d'usabilitat.

Després de navegar una miqueta per Internet, poso un vídeo tutorial de com fer una presentació, 5 regles bàsiques.



Demà si tot va bé, penjo la presentació!

Presentació PFC

14 de gener, 2010

Fent les transparències/slides pel PFC (Projecte Final de Carrera) que el proper dimarts haig de defensar, he surfejat per la xarxa a la cerca d'algo interessant.

Com a norma general s'acostuma a dir de no fer més d'una transparència per minut, per no fer-la pesada i forçada. Ara bé, tot seguit us presento una presentació de desenes (segurament cents) de transaparències. Són 15 minuts, cosa que segons la norma haurien de ser 15 transperències...



La veritat m'ha agradat. Imatges, paraules clau, humor, vocabulari interessant... sembla que sí és possible fer una presentació a lo bèstia!

PD: Crec que per la defensa utilitzaré un model més tradicional.